Comparteix:

Recerca

En Jordi Pera i Ferreruela va defensar la seva tesi doctoral codirigida per en Joaquim Casulleras i Ambrós i en Jordi Boronat Medico el 17 d’abril de 2026 al Campus Nord. La tesi, titulada Itinerant ferromagnetism and polarons in SU(N) Fermi gases, se centra en determinar sota quins règims els gasos de Fermi esdevenen ferromagnètics i, en tal cas, escatir com hi arriben. D’altra banda, també inclou una petita exploració sobre el comportament d’impureses en aquests gasos.

Ignasi Puch Giner va defensar la seva tesi doctoral, dirigida per Víctor Guallar Tasies, al Campus Nord el dia 16 d’abril de 2026. Titulada “Optimization of Monte Carlo and Molecular Dynamics Techniques for Receptor–Ligand Binding Studies”, la tesi se centra en l’aprofitament del marc teòric dels mètodes de Monte Carlo per dissenyar un protocol aplicable a la caracterització energètica de les interaccions lligand–proteïna. A més, aquestes metodologies, combinades amb altres tècniques computacionals, s’han aplicat en tres col·laboracions orientades a casos reals relacionats amb patologies del sistema nerviós i del sistema cardíac.

David Conesa va defensar la seva tesi "Models matemàtics empírics i estructurals per a sistemes biològics: estudis de casos en COVID-19 i dinàmica cardíaca" a l'EPSEB del Campus Sud el 18 de desembre. Sota la supervisió del Dr. Enric Álvarez Lacalle, la tesi desenvolupa diferents models matemàtics empírics, predictius i mecanístics per estudiar i analitzar dues branques de la biologia: l'epidemiologia en el context d'una pandèmia com la COVID-19, i la dinàmica cardíaca.

En un projecte conjunt entre els grups de recerca GCM (Departament de Física) i NEMEN (Departament d’Enginyeria Química), la doctoranda Maahin Mirzay Shahim, provinent de l’Azerbaidjan del sud, a l’Iran, ha desenvolupat nous materials catalitzadors combinant aliatges en estat vitri i òxid de ceri al seu PhD defensat el 16 de decembre i dirigit per Eloi Pineda i Lluis Soler

Benet Eiximeno Franch va defensar la seva tesis codirigida per Oriol Lehmkuhl Barba i Ivette Maria Rodríguez Pérez el 31 d'octubre de 2025 al Campus Nor. La tesi es titula "High performance computing and artificial intelligence for dimensionality reduction of turbulent flows" i investiga com la intel·ligència artificial a gran escala pot ajudar a la compressió de dades de simulacions aerodinàmiques per a entendre millor els fenòmens caòtics de la turbulència

Un treball dels investigadors Juan Sánchez-Baena, Ferran Mazzanti i Jordi Boronat, de la Universitat Politècnica de Catalunya, conjuntament amb l’investigador Raúl Bombı́n, de la Universitat de Bordeus, mostra per primera vegada la creació i la destrucció d’un supersòlid quàntic en escalfar un sistema dipolar, inicialment en una fase superfluida sense ordenació espaial. El treball il·lustra la connexió entre l’aparició contra-intuı̈tiva d’un sòlid per escalfament, exclusiva de l’àmbit quàntic, amb la fenomenologia esperada de fusió en pujar la temperatura