Comparteix:

Comprensió de la incertesa en la modelització costanera

21/07/2026

Nil Carrion Bertran va presentar la seva tesi doctoral, supervisada per Francesca Ribas i Daniel Calvete, al Campus Nord el 19 de juny de 2026. La tesi titulada "Influència de les incerteses topobatimètriques i de forçament mar endins en la predictibilitat morfodinàmica de les platges" investiga com les incerteses en la morfologia costanera i el forçament mar endins afecten la fiabilitat de les prediccions de modelització numèrica de l'evolució de les platges a diferents escales temporals i espacials

Les platges sorrenques es troben entre els entorns més valuosos però vulnerables de la Terra. Evolucionen contínuament impulsades per les onades, el nivell del mar i el transport de sediments, i poden veure's afectades per tempestes o inundacions. A més, s'espera que el canvi climàtic intensifiqui aquests processos. Els models morfodinàmics numèrics s'han convertit en eines essencials per comprendre el canvi costaner i donar suport a la gestió futura. Tanmateix, la modelització numèrica indueix la incorporació de diverses incerteses que poden influir fortament en la capacitat predictiva dels models, donant lloc a diferents projeccions del canvi costaner.

Aquesta tesi avalua la influència de dues fonts principals d'incertesa: les condicions topobatimètriques inicials i el forçament hidrodinàmic mar endins. Utilitzant el model XBeach basat en processos i el model Q2Dmorfo de complexitat reduïda, es van investigar les incerteses sobre processos costaners a curt, mitjà i llarg termini mitjançant aplicacions basades en la platja de Castelldefels, la platja de Castell (Palamós) i el delta del Llobregat, que abasten processos des d'esdeveniments de tempestes individuals fins a l'evolució costanera a escala centenària.

Els resultats demostren que la morfologia inicial detallada pot influir fortament en la deposició de rentat induïda per tempestes, amb certs patrons morfològics que augmenten la deposició fins a quatre vegades. Per a simulacions a mitjà termini, l'elecció de la font de forçament de les ones, en particular la precisió de la direcció de les ones, va resultar ser crítica per reproduir amb precisió l'evolució morfodinàmica d'una platja embassada. Finalment, les projeccions a llarg termini van mostrar que la resposta del model està fortament controlada pel període d'adaptació inicial. Un cop el model arriba a un estat de quasi-equilibri, l'evolució costanera posterior es regeix principalment per la topobatimetria resultant, negligint la influència de la cronologia de les ones.

Keywords
r_n