Joan Francesc Gilabert Navarro defensa la seva tesi sobre mètodes computacionals per al desenvolupament de fàrmacs

Els grans avenços en la capacitat de computació han motivat l'esperança que els mètodes de simulacions per ordinador puguin accelerar el ritme de descobriment de nous fàrmacs. Per a què això sigui possible, es necessiten eines ràpides, acurades i fàcils d'utilitzar. Un dels problemes que han rebut més atenció és el de la predicció d'energies lliures d'unió entre proteïna i lligand. Dos grans problemes han estat identificats per a aquests mètodes: la falta de mostreig i les aproximacions dels models.

Aquesta tesi està enfocada a resoldre el primer problema. Per a això, presentem el desenvolupament de mètodes eficients per a l'estimació de d'energies lliures d'unió entre proteïna i lligand. Hem desenvolupat un protocol que combina mètodes anomenats enhanced sampling amb simulacion clàssiques per a obtenir una major eficiència. Els mètodes d'enhanced sampling són una classe d'eines que apliquen algun tipus de pertorbació externa al sistema que s'està estudiant per tal d'accelerar-ne el mostreig.

En el nostre protocol, primer correm una simulació exploratòria d'enhanced sampling, començant per una mostra de la unió de la proteïna i el lligand. Aquesta simulació esta parcialment esbiaixada cap a aquells estats del sistema on els dos components es troben més separats. Després utilitzem la informació obtinguda d'aquesta primera simulació més curta per a córrer una segona simulació més llarga, amb mètodes sense biaix per obtenir una estadística fidedigna del sistema.

Gràcies a la modularitat i el grau d'automatització que la implementació del protocol ofereix, hem pogut provar tres mètodes diferents per les simulacions llargues: PELE, dinàmica molecular i AdaptivePELE. PELE i dinàmica molecular han mostrat resultats similars, tot i que PELE utilitza menys recursos. Els dos han mostrat bons resultats en l'estudi de sistemes de fragments o amb proteïnes amb llocs d'unió poc flexibles. Però, els dos han fallat a l'hora de reproduir els resultats experimentals per a una quinasa, la Mitogen-activated protein kinase 1 (ERK2). D'altra banda, AdaptivePELE no ha mostrat una gran millora respecte a PELE, amb resultats positius per a la proteïna Urokinase-type plasminogen activator (URO) i una clara falta de mostreig per al receptor de progesterona (PR).

En aquest treball hem demostrat la importància d'establir un banc de proves equilibrat durant el desenvolupament de nous mètodes. Mitjançant l'ús d'un banc de proves divers hem pogut establir en quins casos es pot esperar que el protocol obtingui resultats acurats, i quines àrees necessiten més desenvolupament. El banc de proves ha consistit de quatre proteïnes i més de trenta lligands, molt més dels que comunament s'utilitzen en el desenvolupament de mètodes per a la predicció d'energies d'unió mitjançant mètodes basats en camins (pathway-based).

En resum, la metodologia desenvolupada durant aquesta tesi pot contribuir al proces de recerca de nous fàrmacs per a certs tipus de sistemes de proteïnes. Per a la resta, hem observat que els mètodes de simulació no esbiaixats no són prou eficients i tècniques més sofisticades són necessàries.