Rinse de Swart defensa la seva tesi sobre dinàmica de platges

A la zona submergida de les platges de sorra apareixen típicament una varietat de patrons morfològics que resulten de les interaccions entre les onades, els corrents i el fons marí. Els més comuns són barres de sorra que poden ser paral·leles a la costa o crescèntiques (amb ondulacions longitudinals). Les barres crescèntiques sovint s'acoblen a patrons similars a la riba (megacúspides). L'evolució d'aquests patrons afecta significativament la morfologia i la hidrodinàmica a prop de la costa. Les barres crescèntiques s'han estudiat àmpliament, però principalment a platges amb marees importants i onatge d'energia mitjana-alta. La dinàmica de les megacúspides i el seu acoblament amb les barres crescèntiques es coneixen molt menys.

Aquesta tesi utilitza gairebé 8 anys d'imatges horàries de vídeo per estudiar el desenvolupament i les interaccions de barres crescèntiques i megacúspides a Castelldefels (nord-oest del mar Mediterrani, Espanya), una platja oberta de baixa energia i sense marees. Això requereix dades precises d'onatge direccional en aigües poc profundes que es poden obtenir de diverses maneres. Aquí es va avaluar la precisió de dos models d'onatge a gran escala i la propagació d'onatge mesurat (paràmetres d'onatge i espectres 2D en direcció i freqüència) utilitzant la teoria de rajos o el model SWAN. La comparació dels diferents mètodes amb un conjunt de dades a curt termini de mesures in situ va mostrar que la propagació d'espectres 2D amb SWAN produeix les prediccions més precises. Els altres mètodes van donar com a resultat errors més grans en la direcció, a causa de la subestimació de la refracció durant climes d'onatge bimodal i oblic a la costa.

Les imatges de vídeo juntament amb les dades d'onatge en aigües poc profundes davant de la platja de Castelldefels (obtingudes amb el mètode òptim) es van utilitzar per investigar la dinàmica de barres crescèntiques i megacúspides, així com l'acoblament corresponent. Les barres crescèntiques van estar presents un 48% del període d’estudi, però només quan la distància entre la riba i la barra excedia els 10 m. Van mostrar una gran variabilitat en longituds d'ona (100-700 m), velocitats de migració longitudinal (0-50 m/dia) i amplituds transversals (5-20 m). Durant la formació de les barres crescèntiques, va dominar l'onatge d'energia mitjana-baixa amb obliqüitat limitada (θ ≤ 20° a 10 m de profunditat), mentre que l'onatge d'energia mitjana-alta amb obliqüitat forta (θ ≥ 15°) va prevaldre durant la desaparició. Aquests rangs d'angles observats contradiuen els resultats dels models existents. Les megacúspides van ocórrer durant un 24% del període d'estudi i les barres crescèntiques estaven presents durant un 91% dels dies amb megacúspides, mentre que les megacúspides només es van observar durant un 50% dels dies amb barres crescèntiques. Les longituds d'ona de les megacúspides i les barres crescèntiques eren semblants (100-700 m), però les amplituds (3-8 m) i les velocitats de migració (0-15 m/dia) de les primeres eren més petites. La dinàmica de les megacúspides no va estar fortament relacionada amb l'onatge i es van desenvolupar principalment uns dies després de la formació d'una barra crescèntica, confirmant que la seva presència genera les megacúspides. Es va observar un acoblament significatiu entre la riba i la barra durant un 74% del temps en què van ocórrer simultàniament megacúspides i barres crescèntiques. El tipus d'acoblament era variable i depenia de l'alçada i l'angle de l'onatge, ja que probablement determinen el patró de corrent sobre la barra crescèntica. En general, aquesta tesi mostra que la dinàmica de les barres crescèntiques depèn molt de la direcció d'onatge i la configuració inicial de la batimetria, destaca la forta relació entre el desenvolupament de les megacúspides i la presència d'una barra crescèntica i proporciona idees sobre els mecanismes físics d'acoblament.