Tesi amb avanços clau en l'anàlisi del canvi climàtic es defensa en el programa de doctorat FCA
17/06/2019
Dario Zappalà va defensar el seu treball a l'abril sobre la dinàmica de la temperatura de l'aire i el canvi climàtic sota la direcció de Cristina Masoller en el grup de dinàmica no lineal, òptica no lineal i làsers.
Hilbert analysis of air temperature dynamics és el títol de la tesi defensada a ESEIAAT en el programa de doctorat de física aplicada i computacional de Dario Zappala davant un jurat format per Emilio Hernández García (CSIC i Univ. Illes Balears), Alvaro Corral de el centre de recerca matemàtica (CRM) i Ramon Herrero del nostre departament.
La tesi es centra en la dinàmica de la temperatura atmosfèrica i analitza sèries temporals de la temperatura de l'aire superficial utilitzant la transformada d'Hilbert. Això permet als autors caracteritzar la dinàmica de la temperatura amb sèries temporals d’amplitud, fase i freqüència instantànies. Utilitzant aquestes sèries com a base, s’extreu informació significativa sobre els patrons globals de la dinàmica de la temperatura i s’estudia la dinàmica de la freqüència i la fase instantània en tres llocs geogràfics. Els resultats reflecteixen les característiques principals dels diferents climes, en particular la diferència entre el clima tropical i el clima extratropical.
A continuació, el treball proposa l'ús de les sèries temporals d'Hilbert per quantificar els canvis entre dècades de la dinàmica de la temperatura (específicament en els últims 35 anys) per trobar elevats canvis d'amplitud a l'Àrtic i a l'Amazònia, que són interpretats respectivament com a causa del la fusió del gel i de la disminució en la precipitació. També descobreix canvis de freqüència a l'Oceà Pacífic, que suggereixen un canvi cap al nord i una ampliació del patró de convecció atmosfèrica coneguda com a zona de convergència intertropical. Finalment, Dario. juntament amb altres autors. analitzen les correlacions entre la dinàmica de fase, amplitud i freqüència a diferents regions. Analitzen la sincronització de fases en tres àrees: els extratropics del nord, els extratòpics del sud i els tròpics amb atenció a les correlacions estadístiques amb la resta del món, utilitzant les diferents sèries temporals d'Hilbert. La tesi defensa que aquestes correlacions capturen patrons climàtics a gran escala, com l'oscil·lació El niño-Southern Oscillation i les ones Rossby.
Els resultats d’aquesta tesi, atesa la seva rellevància per a la dinàmica del sistema climàtic que juguen un paper crucial en la sostenibilitat de la vida a la Terra, ja han arribat a audiències més grans des que La Vanguardia, El periodico or Antena 3 han publicat informes sobre les seves troballes.
Felicitem efusivament el nou doctor.
Comparteix: