Virus respiratoris a la infància catalana: lliçons, estat i prediccions després de la pandèmia.

Aquesta tesi doctoral s'ha centrat en la caracterització i estudi de la dinàmica del SARS-CoV-2, el virus de la influença (grip) i el virus respiratori sincitial (VRS) en nens i nenes de Catalunya durant l'última dècada. Per mitjà d'una combinació d'anàlisis empíriques epidemiològiques i de modelització dinàmica, hem explorat com la pandèmia de la COVID-19 ha alterat l'estacionalitat i els patrons d'interacció dels virus respiratoris, modificant el seu comportament epidemiològic i impacte en la salut pública. Hem descrit els canvis epidemiològics abans, durant i després de la pandèmia, destacant el comportament distintiu del SARS-CoV-2 en nens i nenes després de l'aparició de la variant Òmicron i l’inici de la vacunació, deixant de generar malaltia greu i onades epidèmiques previsibles com la grip i el VRS. Aquests, d’altra banda, han mostrat un retorn progressiu als seus patrons epidèmics prepandèmia, tot i que encara no es troben en un estat estacionari. 

Els models han servit per predir els seus pics epidèmics pre- i post-pandèmia (quan fou possible) amb gairebé un mes d'antelació, amb un marge màxim d'error d'una setmana i una magnitud que cau dins de l'interval de confiança del 95% dels models, tot i que la supervisió i intervenció humana milloren el seu rendiment. Per comprendre millor els factors que modulen la transmissió de la grip, hem desenvolupat un model SEIR de compartiments, utilitzant una funció de transmissibilitat en dos passos que s'ha aconseguit relacionar amb factors meteorològics. Aquest model ha revelat una associació significativa entre la temperatura i la transmissivitat de la grip, amb un retard de dues setmanes. 

També s'ha avaluat l'efectivitat pràctica de les estratègies preventives contra el VRS, particularment l'anticòs monoclonal nirsevimab, que ha demostrat una alta efectivitat en la reducció d'hospitalitzacions i d'ingressos a la unitat de cures intensives pediàtriques (UCIP), de més del 80%. A més, aquest treball ha qüestionat suposicions històriques sobre el paper dels nens i les nenes com a principals impulsors de les epidèmies de virus respiratoris. Tot i que s'ha confirmat el seu valor com a població sentinella per a la ràpida detecció de les infeccions que circulen donada la seva elevada taxa de contacte i vigilància activa, els resultats suggereixen que no necessàriament inicien les epidèmies, especialment per a virus com la grip. Aquest descobriment convida a reconsiderar les estratègies de salut pública i mesures de control tradicionalment dirigides a la població pediàtrica.